Al 1346 hi ha la primera notícia de l’establiment del molí de Creixell. Pertanyia al comte de Creixell. Aquest molí tingué el privilegi que els pagesos de la rodalia haguessin de portar-hi el blat a moldre, tal com ho recorden algunes dites populars: “a Creixell pelats, sota la mola escorxen gats”, “A Creixell lleven la pell i a Borrassà l’acaben de llevar”.
Pren l’aigua de la riera Àlguema a través d’una resclosa anomenada de Cal Valent, que condueix l’aigua a través d’un rec, anomenat Rec del Molí, fins a una gran bassa situada al davant del molí.
Segons una escriptura de 1565 de l’arxiu particular de Can Frigola, aquest rec es va refer en aquestes dates. Un tal Malcion Compta volia refer el rec per posar en marxa el molí fariner, ja existent, propietat del senyor Francesc de Sagarriga, comte de Creixell i senyor de Pontós, i per això fa una concòrdia amb els pagesos de Creixell per tal de fer aquesta construcció en els horts de la seva propietat. El casal que està a tocar del molí té la següent inscripció a la llinda de la finestra: “1588 Mession Compa me fecit”.
Segons diversos cadastres i padrons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà podem saber qui en fou moliner: al 1751 el molí era propietat de Thomas Compte de Peralada, amb un rendiment de 67 lliures anuals. Al 1844 s’esmenta que el moliner era Emilio Font Prat
A la llinda de l’actual molí hi ha la inscripció de 1843. L’any 1921 el veí de Figueres, Josep Valent i Sala (1871-1950) va adquirir la propietat del molí. Valent era sastre i tenia una botiga de robes de confecció al carrer Girona de Figueres. Va decidir convertí l’antic molí en central elèctrica, mentre de dia molia, a la nit produïa corrent elèctric. Va il·luminar els carrers de Creixell amb tres fanals, amb làmpades de 16 bugies. També va donar llum a Ordis, Garrigàs, Avinyonet de Puigventós i Vilanant. L’any 1961 va traspassar el negoci elèctric a la societat Hidroelèctrica de l’Empordà SA. Un dels moliners fou Francesc Oriol.
Segons entrevista mantinguda amb el sr. Francisco Reixach Casteis, de Cal Coix de Creixell, nascut el 20 de novembre de 1927, a Creixell diu que ell ja no va veure moldre al molí de Creixell. Els moliners que havien estat a Creixell es varen traslladar al molí de Vilamorell, era en “Peret del Molí”, en Pere Sunyer.
Segons entrevista mantinguda amb la sra. Paquita Moy Frigola de Can Moy de Creixell, nascuda al 1927, el seu oncle, Ramon Moy Campenys, era l’encarregat de la central elèctrica que havia instal·lat el sr. Pepet Valent i Sala. Quan aquest va anar a la guerra, va prendre el relleu el seu pare, Tonet Moy, que va aprofitar per fer farinada pels animals de casa seva i per altres pagesos de la contrada amb les velles moles. Quan aquest va haver d’anar a la guerra civil qui s’encarregà de la central fou el gendre del sr. Valent, en Joaquim.
Recorda que hi havia un cartell que posava: No tocar peligro de muerte. La maquinària estava en una sala tancada, on hi havia la turbina.
L’any 1987 va comprar la finca el fotògraf sud-africà Walter Ferrier i va restaurar la finca conservant part de la maquinària de la central i les moles de l’antic molí que fan de taula i decoren el jardí. Actualment és una habitatge.
Bibliografia
- Lídia Donat i Xavier Solà; Els molins, Ed. Quaderns de la Diputació de Girona, núm. 108 Novembre 2003.
- Josep Mª Bernils i Mach, 100 anys d’electricitat a l’Alt Empordà, Ed. Hidro Figueres, 1995.
- Gran geografia comarcal de Catalunya, L’Alt Empordà, EL Baix Empordà, Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 104-107.
- Josep Mª Bernils i Mach; La guspira del progrés, l’excentricitat a Creixell. Pregó de la Festa Major de Creixell, 1995. Publicat a l Llibret de Creixell, Ed. Associació de Veïns i Amics de Creixell, 1996.
- Carles Frigola; La família Moy de Creixell a Llibret Festa Major de Creixell, 1999, Ed. Associació d’Amics i Veïns de Creixell.
- Carles Frigola; El Rec del molí de Creixell a Llibret Festa Major de Creixell, 1998, Ed. Associació d’Amics i Veïns de Creixell.
- Núria Roura; Demografia. Famílies del s. XVIII a Llibret Festa Major de Creixell, 1996, Ed. Associació d’Amics i Veïns de Creixell.