El molí pertanyia al mas La Cadamont, propietat de la família Trilla de Sant Llorenç de la Muga. Prenien l’aigua del riu Muga a través d’una resclosa situada prop de a Can Namera i a través d’un rec d’un 1km de llarg es conduïa l’aigua fins la bassa. En fou moliner, al s. XIX-XX, Valdiri Juanola Muncanu, que provenia del molí de Can Olives de Lladó.
El molí tenia 2 moles: una mola per fer farinada i l’altre per fer farina de blat. Quan funcionava el molí només s’accionava una de les dues moles, les dues a la vegada no podien funcionar perquè no hi havia prou força d’aigua ja que no hi havia gairebé salt. Els rodets eren horitzontals i de ferro. Als anys 50 van deixar de moldre perquè la competència de les farineres era massa forta. Tot i que varen continuar habitant el molí la família Juanola.
Actualment és una casa de turisme rural, es conserven les moles i la bassa.
Bibliografia
- Lídia Donat i Xavier Solà; Els molins, Ed. Quaderns de la Diputació de Girona, núm. 108 Novembre 2003.
- Josep Mª Bernils i Mach, 100 anys d’electricitat a l’Alt Empordà, Ed. Hidro Figueres, 1995.
- Francisco de Zamora; Diario de los viajes hechos en Catalunya, Ed. Curial, Barcelona, 1973, pàg. 327.
- Marià Baig i Aleu; Sant Llorenç de la Muga, Ed. Quaderns de la Diputació de Girona, núm. 130