El rec del molí i els molins fariners
En escriptura del 5 de març de 1605 la comtessa d’Empúries, Joana Folch de Cardona, concedeix a la Universitat el dret d’establiment sobre els molins de la vila.
En època medieval existeixen al llarg del Rec del Molí tres molins fariners:
– Molí fariner de Dalt, d’origen medieval -construït al 1331- entre el pont de la Mercè i el camí de la Pabordia, a l’hort de Can Perons (avui propietat del Sr. Capella). Restes de murs i bassa in situ.
– Molí fariner de Baix, d’origen medieval -construït al 1335- desprès del rentador, vora el convent de St. Francesc. Desapareix al s. XVII.
– Molí fariner del Mig, d’origen medieval -construït al 1331- i l’únic dels tres molins que arriba fins al s. XX convertit en fàbrica de farines. L’any 1860 el Comú de Castelló va vendre en subhasta pública el molí a Francisco Godo i Ballesta i a Fancisco Rahola i Ballesta, veïns de Cadaqués.
L’any 1920 la fàbrica es va arrendar a la societat formada pel Sr. Enrique Chantier Batlle, de Pont de Molins i el Sr. Mario Godo Riera, de Castelló d’Empúries, amb consentiment de la propietària Anna Maria Riera Marqués. L’any 1932 s’arrendà a la família Ungé, els quals, poc a poc, anaren comprant la finca, passant a ser-ne els a propietaris.
Riu Muga
– Molí del Comte. Ubicat al Rec del Puig de la Muga. Al 1332 és anomenat en la documentació el rec dels molins del Comte. És un molí que sembla que fou explotat per l’administració comtal. Al 1239 el comte de Castelló estableix mulneria (part dels guanys del molí dedicada a assegurar el correcte funcionament del molí) a Bernat i Berenguer Moner. Al 1328 s’arrenda per un termini d’1 any a canvi de 70 lliures.
– Molí d’en Jutge. Des de principis del s. XIV ubicat al nord del molí del Comte, a la zona de Colangres, segurament en el mateix rec. Al 1312 n’és propietari Ramon Jutge.
– Molí d’en Lobet. Situat prop del monestir de Sta. Clara, extramurs a migdia de la vila. És a dir, al sud dels molins del comte, per tant, podria ser que s’abastís amb el mateix rec, tenint en compte que aquesta zona, entre el Puig de la Muga i Sta. Clara hi havia les tintoreries i adoberies de Castelló a la Baixa Edat Mitjana.
Bibliografia
- Albert Compte i Freixanet; Una tabba d’arrendament del molí fariner de Castelló d’Empúries a principi del s. XIX a El Salner núm. 7 –any 8, 2001, pp. 113-122.
- Albert Compte; Les despeses i els ingressos municipals de Castelló d’Empúries un segle i mig enrere a El Salner núm. 3-any 4, pp. 28-39, 1997.
- Salvador Famoso; Breu ressenya sobre la hidrografia històrica dels recs dels molins de Castelló a El Salner núm. 6, any 7, Ed. Grup Cultural Comtat d’Empúries, 2000, pp. 17-40.
- Pasqual Ribas i Torres; Atles de Castelló d’Empúries, s. XVIII al XIX, Ed. Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2001.
- Albert Compte i Freixenet; L’entorn rural de Castelló d’Empúries en la baixa edat mitjana a través de l’administració de la Canònica de Girona a Annals Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 35, 2002 Pàg.35-117.
- Francisco de Zamora; Diario de los viajes hechos en Catalunya, Ed. Curial, Barcelona, 1973, pàg. 357.
- Josep Mª Gironella; Els molins i les salines de Castelló d’Empúries al segle XVIII. Fundació Noguera. Barcelona, 2010.