Situat a la riera de la Vall de la Santa Creu. Es troba citat en documentació del s. XV. Una construcció dividida en tres nivells: bassa, un pou per la recollida d’aigua, el nivell de la maquinaria, amb dues moles unides a un eix, i un tercer on hi ha una obertura a la roca amb una part de construcció on entrava l’aigua des del pou, que feia funcionar tota l’estructura del molí.
La seva singularitat prové de la disposició vertical del conjunt, i la substitució de la clàssica bassa per un pou de 7 m de fondària per 1,15 m de diàmetre, i revestida de pedra treballada. A la planta inferior, cisellat a la roca viva, s’hi posà el carcabà per accionar la mola, amb gairebé una atmosfera de pressió. Aquest sistema era poc freqüent, i se’n tenen notícies en documents del segle XV.
Actualment és una propietat privada però s’hi conserva una mola partida i s’intueix la bassa, encara que està colgada de vegetació.
A la Selva de Mar trobem també el Molí del Salt d’Aigua amb una estructura similar.
Bibliografia
- Gener Aymamí i Domingo; Aproximació als molins de vent fariners de Catalunya, Ed. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.
- Itinerari 5 del Port de la Selva, Cap de Creus – Serra de Rodes. Del foc i de l’aigua. Ajuntament del Port de la Selva. 1997