Fou construït al 1852 pels barcelonins Joan Pujol, confiter, Josep Gualba, corredor de canvi, i Francesc Bavi, negociant; que eren arrendadors del molí de l’Armentera. El nou complex, de dimensions més reduïdes que el de l’Armentera, s’alçà al damunt del Rec del Molí, a uns tres o quatre quilòmetres aigües amunt en direcció Vilarobau.
Al 1880 tenim un acta municipal per una qüestió de competències d’aigua entre el molí de l’Armentera i el Molí de l’Arbre Sec de Ventalló, ja que els dos estan en el mateix rec i utilitzen les mateixes aigües. La sol·licitud la presenten les germanes Masdeu, reclamant a l’Ajuntament la seva intervenció en les pretensions del moliner del molí de l’Arbra Sech de Ventalló, en ordre de neteja del rec i al tancament o presa de mesures per evitar que pogués haver-hi una inundació al molí de l’Armentera, de la seva propietat. L’Ajuntament considera que no té competències en el tema per tractar-se de dos molins situats en municipis diferents. Les propietàries del molí porten el tema al governador. Al 1929 Jaume Tarrés Pineda comprà el molí de l’Arbre Sec, el salt d’aigua i el terrenys limítrofs. Actualment és un habitatge.
Bibliografia
- Lídia Donat i Xavier Solà; Els molins, Ed. Quaderns de la Diputació de Girona, núm. 108 Novembre 2003.
- Enric Riera i Fortiana; L’Armentera : mil anys d’història (922-1935), Ed. Ajuntament de l’Armentera, 1991.
- Marisa Roig, Congrés IEES: El conjunt hidràulic del Molí de l’Armentera. Inèdit.