Situat a la Riera de Molinars, que neix a la serra de l’Albera envoltada, de cims d’entre 400 i 600 metres sobre el nivell del mar. Transcorre uns 5 km en sentit est per una vall enclotada. Desemboca a la mar Mediterrània, al nucli urbà de Colera. La seva conca pertany al terme municipal de Colera i termeneja amb el PEIN de l’Albera.
Molinars, tot i que avui resta abandonat, fou un poble d’uns 15 masos que va néixer al segle XVIII, quan Isidre Ferran de Garriguella, amb drets emfitèutics sobre el territori, projectà el naixement de Colera i Molinars, juntament amb la reconstrucció i explotació del molí, atorgada al moliner françés de Vila-roja, Silvestre Olio. És a dir, que el molí ja existia abans. El molí aprofitava l’aigua de la riera de Molinars, que devia porta més aigua que la que porta avui. Posteriorment, el moliner fou Manel Moner de Santa Maria del Corcó (Vic). Finalment, s’encarrega del molí Pere Verdaguer, negociant de Llançà que s’interessà per els terres que el molí, i d’ell passà als Sala de Molinàs, a qui encara pertany. El 1920 un aiguat arruïnà el molí i deixà el canal i la bassa completament colgats de runes i terra.
Avui en queden restes visibles.
Bibliografia
- Lídia Donat i Xavier Solà; Els molins, Ed. Quaderns de la Diputació de Girona, núm. 108 Novembre 2003.
- Arnald Plujà i Canals; Els veïns oblidats del Cap de Creus, Molinàs Sant Miquel de Colera, Ed. Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya, 2005