Situat a la Riera de Valleta, que es forma per la zona oest de la Carena de Terrols. A partir de rebre les aigües de diferents torrents i rials d’aquest paratge, continuant el seu curs fins a la zona de Madres que s’uneix amb la riera del mateix nom, formant la Ribera de Llançà, que desemboca en la zona nord de la platja del port, al costat del nucli de Sant Carles.
El molí sembla d’origen alt medieval tot i que la primera citació és de 1584 quan fra Rafel Coll, monjo i sagristà de St. Pere de Rodes, l’establí a Joan Corominas de Llançà. De Corominas passà a Miquel Batlle de Gariguella i d’aquest als Ferrer Ferran i Batlle, hisendats de Garriguella. Al 1753 l’heretà Maria Esperança de Moradillo Paxot de Ferrer i Batlle. Posteriorment les terres foren establertes en emfiteusi per al conreu de la vinya i el molí, ja com a casal, restà oblidat.
Actualment queden les restes de la part baixa que fan pensar que es tractava d’un molí d’estructura vertical, amb pou que recollia l’aigua i no amb bassa.
Bibliografia
- Josep Clavaguera; Llançà a Quaderns Revista de Girona núm. 84, Diputació de Girona, 2000.
- Arnald Plujà i Canals; Llançà al segle XVII, Ed. Brau, 2003
- Arnald Plujà i Canals; Edificis singulars (I) a Revista Farella núm. 12, Ed. Ajuntament de Llançà, Febrer 2001, pàgs. 43-45.
- L’Albera, Arquitectura popular i tradicional, Ed. Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Desembre 2007