És un molí de vent. Construït el 29 de setembre de 1643 a la talaia del Puig de Pinyers pel mestre de cases Pere Feliu, el qual obtingué autorització de la Universitat de Llançà. De fet es construí com a molí per fer farina però també com a torre de guaita.
A finals del s. XVII el seu propietari era Samuel Dauin, mestre de cases que el va transformar en habitatge. A principis del s. XVIII l’heretà la seva filla Maria, casada amb Gabriel Rovira, pagès. Quan la Maria va enviudar, va posar la finca a la venta. En la venta s’especifica que la propietat té un alou senyorial del Monestir de St. Pere de Rodes consistent en un cens anual de dues gallines. Va comprar el molí el pagès Jacob Paronella, descendent d’una nissaga de la Vall de Santa Creu i que habitava el mas Canavall. Aleshores el molí ja havia perdut al seva condició per fer farina. Actualment la finca es troba ubicada al bell mig de Llançà, Plaça de la Torre, i és una propietat particular.
Bibliografia
- Josep Clavaguera; Llançà a Quaderns Revista de Girona núm. 84, Diputació de Girona, 2000.
- Arnald Plujà i Canals; Llançà al segle XVII, Ed. Brau, 2003
- Arnald Plujà i Canals; Edificis singulars (I) a Revista Farella núm. 12, Ed. Ajuntament de Llançà, Febrer 2001, pàgs. 43-45.
- L’Albera, Arquitectura popular i tradicional, Ed. Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Desembre 2007