Situat a la Riera d’en Massot. A la llinda s’hi observa la següent inscripció: Ave Maria sin pecado concebida 7 de mayo de 1736 Antoni Pujol me fecit. Però és possible que el seu origen sigui medieval, tot i que la primera notícia és del s. XVI, moment en què pertanyia a Antoni Morres de Llançà. L’heretà la seva dona, que el cedí en administració a Bernat de Treballs, paborde de Llançà.
A finals del segle XVII el paborde el traspassà a Llorenç Falcó. Poc anys després fou adquirit per Antoni Pujol, moliner de farina de Llançà. Passà per herència als fills, Eudald i Josep Pujol Aliat, que també l’explotaren. A mitjans del segle XVIII, s’establí en enfitesui part de les terres del molí perquè era més rentable la vinya que fer farina. Al 1826 l’encarregat era Josep Terinax, d’Agullana. Al 1859 l’encarregat era Hermenegildo Alemany Estales, que hi vivia amb la seva família.
L’edifici consta de dues plantes adaptades a l’orografia del terreny. La primera planta destinada a la família i la planta baixa a la maquinària per fer farina. Només tenia una mola.
Presenta voltes recolzades en únic pilar quadrat, fet que fa pensar que s’emprava com a sitja per emmagatzemar el blat. La bassa, adobada amb morter de calç al mur de migdia, amidava 20 m de llargada i entre 4 i 6 d’amplada. Sota el pont del tren a la carretera que va cap a Llançà i ha els vestigis de la resclosa, fet que fa suposar que amb la construcció del tren a finals del s. XIX el molí encara feia farina. L’aigua era conduïda fins el molí a través d’un canal empedrat.
Actualment està en ruïnes, es poden veure les moles i rodet.
Bibliografia
- Josep Clavaguera; Llançà a Quaderns Revista de Girona núm. 84, Diputació de Girona, 2000.
- Arnald Plujà i Canals; Llançà al segle XVII, Ed. Brau, 2003
- Arnald Plujà i Canals; Edificis singulars (I) a Revista Farella núm. 12, Ed. Ajuntament de Llançà, Febrer 2001, pàgs. 43-45.
- L’Albera, Arquitectura popular i tradicional, Ed. Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Desembre 2007